Me he ido un momento del trabajo al banco, a pagar una cuota municipal. He salido del banco y me ha pasado un tío por delante. Concretamente un italiano, un residuo turístico. Andaba como un italiano, miraba como un italiano y, lo peor de todo, vestía como un italiano.
Lo siguiente que he pensado ha sido, "esta gente es gilipollas". Y he vuelto al trabajo.
M'encanta, sr. tito.
ResponderEliminarNo cal que passi res d'extraordinari per poder escriure una entrada compartint un moment (de soledat o no) amb la gent que ens comprèn.
Italians, argentins i francesos: l'eix turístic del mal.
Pare. aquestes tres nacions haurien de desapareixer geograficament, tothom seria moltisim mes feliç, y a l'altre costat del pirineu hi hauria unes platges cojonudes. no es pot demanar mes.
ResponderEliminarNo cal això de 'turístic'. És l'eix del mal en general. Sempre ho penso: Ara podriem ser francesos! De vegades ser espanyol, de sobte, no és tan dolent...
ResponderEliminarJust al límit. Dues passes més i entraríem en la xenofòbia.
ResponderEliminarEl problema és que hi ha gent que, fem el que fem, ens veurà dues passes més enllà.