martes, 19 de enero de 2010

Mi perro se vuelve sordo

Cuando llamo a mi perro, ni viene, ni se inmuta.

Mentiría si dijera que, antaño, venia al llamarlo. En realidad nunca me ha hecho ni puto caso. Pero antes, cuando vociferaba su nombre, al menos levantaba la cabeza y me miraba con una cara que me hacía comprender que su intención no era desplazarse (siempre ha sido muy bueno con el lenguaje no verbal). Y yo, con ese gesto ya me quedaba tranquilo. No me daba falsas esperanzas, y eso le honraba.

5 comentarios:

  1. Ah, el gos, el millor amic de l'home, que diuen. La seva experiència ho confirma. O no és senyal inequívoca de veritable i profunda amistat comunicar-ho tot sense pràcticament dir ni fer res?

    Bentrobat. On s'havia ficat?

    ResponderEliminar
  2. Sr merdevalista: el gos es deu. no tenc dubte de que deu camina a 4 pates, es pisha als arbres y lladra quan necesita alguna cosa. I en cara et pareix simpatic. si una persona fes aixo, et pareixeria un fill de puta. Visca el gos.

    M'havia anat de vacances a fer cuatre baixadetes per grand valira. e disfrutat, i a l'hora me cansat de veure desgraciats que pagan un for fait (o com s'escrigui) per unicament pujar a prendre el sol.

    Salutacions

    ResponderEliminar
  3. Jo dissabte passat, tornant de treballar de Vic, em vaig trobar que no podia seure perquè hi havia una pila de gilipolles que havien pujat als Pirineus a esquiar en transport públic. No s'aixecaven ni per deixar seure una àvia. Ara m'agradaria saber quants d'ells van pujar realment a esquiar i quants a prendre el sol, com vostè diu.

    Celebro que li hagi provat i que hagi tornat.

    Salut.

    ResponderEliminar
  4. Potser és que fins i tot aixecar el cap ja li suposa massa feina.

    ResponderEliminar
  5. dr muerte: no ho descartare, el molt puta sempre a estat un poc gos en akest aspecte. estic començant a sospitar que no s'ha tornat sord, crec que s'ho fa, ha decidit pasar de tothom

    ResponderEliminar